Curtmetratge "Distàncies"

Aquí us deixo amb l'enllaç del curtmetratge que vam presentar com a projecte final de carrera de comunicació audiovisual. Molt a grosso modo, per no dir moltíssim o a grandissims trets, és un curt que parla sobre l'absència protagonitzat per Gorka Lasaosa, Carles Francino, Clàudia Costas i Anna Roca. No tinc ganes de començar a intentar excusar-me i explicar-lo. Deixo que obriu les vostres ments i deixeu que el curtmetratge es passegi per dins.
Esperu que us agradi.

http://vimeo.com/9346582




Fitxa tècnica:
Els quatre primers som els culpables d'aquest projecte.
Guió de Xavi Buixeda i Marcet
Dirigit per Judith Lacueva i Benito
Produït i muntat per Roger Sabà i Riera
Càmera Pep Arxer
-

Direcció de Foto Giusseppe Lucibello
Banda Sonora Pep Soler i Prim
So directe Oscar Roig

| 0 comentaris

La transició

Com expressaríeu la transició? el pas del temps? Pensant-hi, he arribat a la conclusió que la millor, o una de les millors maneres per arribar a representar-ho, era amb dos subjectes, en aquest cas persones (més concretament la meva àvia i la meva neboda) posats de cantó per a poder veure com canvien i així veure el pas del temps. Però de seguida he descartat la opció perquè m’ha semblat un pel complicat reunir la meva neboda i l’àvia en tan poc temps, així que m’he posat a pensar en una altra opció.
Com que en l’exercici d’abans he fet una foto d’una poma i a casa meva a ningú li agraden les pomes i, com a conseqüència es fan mal bé, he ajuntat dues pomes. La diferència però és que una esta madura i l’altra verda. Un cop tenia la fotografia de les dues pomes fetes ha sonat el timbre de casa i ha aparegut la Queral, la meva neboda, i amb la mare, és a dir la seva àvia, han anat a veure a l’àvia, és a dir la seva besàvia ( ja sé que sona un pèl complicat però no s’havia com expressar-me, tinc el cap a un altre lloc i estic una miqueta espès). Així doncs, com que ja havia fet la foto de les pomes, però podia complir el meu desig inicial de fer la foto de l’àvia i la Queral us deixo amb les dues fotografies.
Espero que us agradi...








| 3 comentaris

Fotografia d'una poma

res en concret... és una poma...

| 2 comentaris

Shutter Island


Tot i entrar al cinema convençut que en sortiria content, la veritat és que no m’esperava sortir tal i com vaig sortir-ne. Feia temps que no sortia tant impressionat d’una sala de cinema. Shutter island em va deixar bocabadat i acollonit, al mateix temps. Una pel•lícula que et fa estar en tensió tota l’estona. Realment hi ha gent que en sap. La trama, els diàlegs, la manera en què durant tota la pel•lícula t’estan dient el final d’una forma tan rebuscada i increïble. Amb una elegància impressionant, que no lligues caps fins al final... és realment acollonant. Avui encara lligo caps de moments que no entenia i ara entenc, o almenys em sembla. Martin Scorsese es pot passejar amb el barret posat i el cap ben amunt. Recomano vivament aquesta pel•lícula per a tota aquella gent que els agrada el bon cinema.

| 0 comentaris

Fotografies del calaix del sastre

Aquí tenim un regitzell de fotografies que he recuperat i que m'agradaria compartir. En el seu moment vaig intentar tenir cura de la composició.


 

| 1 comentaris

Retrat a tres quarts

















Una vegada vaig llegir que una de les millors maneres a l'hora de fer un retrat és a tres quarts delanter. Perquè així podem veure amb més claretat la majoria de les parts facials de la persona retratada: veiem com és de perfil i de frontal. I a més a més podem veure una petita profunditat i la imatge no queda tant plana, com si estigués enclastada contra el fons. A l'hora de fer el retrat he mirat de deixar un espai en la direcció en la qual està mirant, perquè la foto respiri i no s'afogui.

| 0 comentaris

Girona immortal, la ciutat que ens enamora.

Començarem amb el blog amb una de les coses que més m’agraden i m’estimo. Com que no tinc cap objecte preferit, o almenys encara no m’he n’he adonat, crec que per poder definir-me i mostrar-me als demés, la millor manera és ensenyant d’allà on sóc: Girona, tal i com diu el refrany; “Girona m’enamora” i és que qui no s’enamora d’una ciutat, o pels gironins, un poble gran tan i tan bonic? Un lloc tranquil i encantador, amb un casc antic impressionant i molt ben cuidat. Així doncs us convido a fer un passeig per Girona, la ciutat immortal.

| 1 comentaris

Subscriure's a: Missatges (Atom)