"ANIMAL FARM"

                                         01. L'ovella infeliç.
                                                   02. la cabra feliç.
                                      03. la oca enfadada
                                      04. l'ovella vigilant dissimulada
                                         05. l'ovella vigilant descarada
                                          06. l'ovella afamada

Autorretrat


Preguntes

1. Què és i per a què serveix el diafragma?

El diafragma és la part de la càmera que determina el tamany de la obertura. A diferència de les càmeres antigues, on el diafragma no era més que una placa perforada, els diafragmes ajustables adopten un disseny anomenat iris, que consisteix en un joc de laminetes metàl·liques. El diafragma afecta en gran part a la profunditat de camp. Com més tancat  (més numero f), més profunditat de camp. Com més obert estigui (menys numero f) menys profunditat de camp.

2. ¿Un objectiu deixa passar més llum a f/5.6 o a f/22?

a f/5,6

3. Què es la profunditat de camp? Posa dues fotografies.
La profunditat de camp es un terme que fa referència a la zona de la escena que queda correctament enfocada en prendre la imatge. Aquesta zona es més o menys gran depenent de molts factors.
Segons unes formules que veurem després, la profunditat de camp varia segons:
obertura
A més obertura menys profunditat de camp.
Distancia d'enfoc 
A més distancia mes profunditat de camp.
Distancia focal 
A més distancia focal menys profunditat de camp.
Cercle de confusió 
Com mes petit es el cercle de confusió menys profunditat de camp.











4. Quina és la velocitat mínima per a què no apareguin moviments en les fotos?

La velocitat per a què  no apareiguin moviment en una foto és 1/60.

5. En condicions de llum molt baixa quin ISO has de programar a la càmera

A uns 400 o 800.

5. Quina és la diferència entre un teleobjectiu i un zoom?

Un teleobjectiu és una lent amb una distància focal major a la d’un objectiu norma i per això de menor angle de visió. La seva aplicació serveix per fotografiar objectius llunyans .Un  zoom és un objectiu de distància focal variable, és a dir, aquelles en els què es poden variar a voluntat la distància focal i, com a conseqüència, l’angle de visió.

6. Si fem una foto d’una persona davant d’un mur de color blanc sense fer cap tipus de correcció com sortiria la foto?

És veurà difuminada i poc perfilada. El blanc rebotaria contra la persona.

7. Si fem una foto a una persona davant d’un mur negra sense fer cap tipus de modificació com sortiria la foto?

Sortiria molt fosca i poc definida.

Exercici fotogràfic

Exercici: escollir un espai limitat per un perimetre més o menys d'uns 10 x 5 metres ( el menjador, el wàter, el quarto, la sala d'estar, etc.). Un cop escollit l'espai, començes a tirar fotografies cada trenta segons durant 15 minuts. Finalment de totes les fotografies, n'escollim unes 5. Amb una o dues frases donem la nostra impressió sobre aquest exercici.
Be, jo he escollit el wàter de casa els meus pares, perquè m'ha donat la sensació que es un espai bastant encertat per lo reduit que és i per la quantitat de coses que s'hi amagen. A més a més crec que és un espai complicat de fotografiar perquè és un espai íntim i depèn de com no és molt agradable. Tallaré aquí la meva explicació sobre el que és o no agradable en un quarto de bany perquè com que podria no explicar-me bé, i a més a més, no em podria autocorretgir si algú se sent ofès, podriem arribar a un punt poc agradable que no seria l'objectiu que m'he marcat. Així que, sense més miraments us deixo amb les fotografies que he escollit. N'he escollit 7. Mai m'ha agradat haver de escollir, és molt complicat. Si existis la manera de poder escollir sense eliminar res, tot seria més senzill.
La meva impressió de l'exercici a sigut molt positiva, al limitar l'espai has de començar a buscar opcions alternatives que mai t'has plantejat i realment et dónes conte de possibilitat que abans no havies ni pensat. Fotografiar un rotlle de paper de wàter? fotografia una aixeta encesa i veure com cau l'aigua?
espero que us agradin.




Chillida a Girona

Chillida i les seves paranoies.
Ahir a la tarda vaig anar a veure les paranoies, amb tot l'afecte i carinyo del mon, de lartista escultor donostiarra Eduardo Chillida (1942-2002) al Centre Cultural Caixa Girona Fontana d'Or. L'exposició es diu "Reflexió- Materia" i hi podeu trobar escultures de ferro, acer,alabastre i terra, així com dibuixos, collages i gravitacions de l'artista. Personalment no em va desagradar, però tampoc em va encantar. Potser veure les seves obres en una exposició no és el mateix que veure-les "vives", em costa molt intentar entendre a l'autor en un entorn tan tètric com és el d'una sala d'exposicions on no pares de veure escultures i dibuixos curiosos que agafen formes ben paranoiques, que de ben segur que tenen un sentit, que jo no vaig saber trobar. M'explicaré; les escultures no em van desagradar però em va sapiguer greu no poder ser absorbit per la intenció de Chillida, que de ben segur deuria ser brillant. No cada dia ens trobarem a pocs centimetres d'una obra creada per un artista conegut mundialment. Així que, un cop tens l'oportunitat de estar-hi intentes buscar la intenció inicial de l'artista.
Us convido a veure-la. (podeu comprar-me les entrades aquí mateix en el blog, 15.00€ per persona)
L'exposició és del 20 de febrer al 25 d'abril del 2010.

Curtmetratge "Distàncies"

Aquí us deixo amb l'enllaç del curtmetratge que vam presentar com a projecte final de carrera de comunicació audiovisual. Molt a grosso modo, per no dir moltíssim o a grandissims trets, és un curt que parla sobre l'absència protagonitzat per Gorka Lasaosa, Carles Francino, Clàudia Costas i Anna Roca. No tinc ganes de començar a intentar excusar-me i explicar-lo. Deixo que obriu les vostres ments i deixeu que el curtmetratge es passegi per dins.
Esperu que us agradi.

http://vimeo.com/9346582




Fitxa tècnica:
Els quatre primers som els culpables d'aquest projecte.
Guió de Xavi Buixeda i Marcet
Dirigit per Judith Lacueva i Benito
Produït i muntat per Roger Sabà i Riera
Càmera Pep Arxer
-

Direcció de Foto Giusseppe Lucibello
Banda Sonora Pep Soler i Prim
So directe Oscar Roig

La transició

Com expressaríeu la transició? el pas del temps? Pensant-hi, he arribat a la conclusió que la millor, o una de les millors maneres per arribar a representar-ho, era amb dos subjectes, en aquest cas persones (més concretament la meva àvia i la meva neboda) posats de cantó per a poder veure com canvien i així veure el pas del temps. Però de seguida he descartat la opció perquè m’ha semblat un pel complicat reunir la meva neboda i l’àvia en tan poc temps, així que m’he posat a pensar en una altra opció.
Com que en l’exercici d’abans he fet una foto d’una poma i a casa meva a ningú li agraden les pomes i, com a conseqüència es fan mal bé, he ajuntat dues pomes. La diferència però és que una esta madura i l’altra verda. Un cop tenia la fotografia de les dues pomes fetes ha sonat el timbre de casa i ha aparegut la Queral, la meva neboda, i amb la mare, és a dir la seva àvia, han anat a veure a l’àvia, és a dir la seva besàvia ( ja sé que sona un pèl complicat però no s’havia com expressar-me, tinc el cap a un altre lloc i estic una miqueta espès). Així doncs, com que ja havia fet la foto de les pomes, però podia complir el meu desig inicial de fer la foto de l’àvia i la Queral us deixo amb les dues fotografies.
Espero que us agradi...








Fotografia d'una poma

res en concret... és una poma...

Shutter Island


Tot i entrar al cinema convençut que en sortiria content, la veritat és que no m’esperava sortir tal i com vaig sortir-ne. Feia temps que no sortia tant impressionat d’una sala de cinema. Shutter island em va deixar bocabadat i acollonit, al mateix temps. Una pel•lícula que et fa estar en tensió tota l’estona. Realment hi ha gent que en sap. La trama, els diàlegs, la manera en què durant tota la pel•lícula t’estan dient el final d’una forma tan rebuscada i increïble. Amb una elegància impressionant, que no lligues caps fins al final... és realment acollonant. Avui encara lligo caps de moments que no entenia i ara entenc, o almenys em sembla. Martin Scorsese es pot passejar amb el barret posat i el cap ben amunt. Recomano vivament aquesta pel•lícula per a tota aquella gent que els agrada el bon cinema.

Fotografies del calaix del sastre

Aquí tenim un regitzell de fotografies que he recuperat i que m'agradaria compartir. En el seu moment vaig intentar tenir cura de la composició.


 

Retrat a tres quarts

















Una vegada vaig llegir que una de les millors maneres a l'hora de fer un retrat és a tres quarts delanter. Perquè així podem veure amb més claretat la majoria de les parts facials de la persona retratada: veiem com és de perfil i de frontal. I a més a més podem veure una petita profunditat i la imatge no queda tant plana, com si estigués enclastada contra el fons. A l'hora de fer el retrat he mirat de deixar un espai en la direcció en la qual està mirant, perquè la foto respiri i no s'afogui.

Girona immortal, la ciutat que ens enamora.

Començarem amb el blog amb una de les coses que més m’agraden i m’estimo. Com que no tinc cap objecte preferit, o almenys encara no m’he n’he adonat, crec que per poder definir-me i mostrar-me als demés, la millor manera és ensenyant d’allà on sóc: Girona, tal i com diu el refrany; “Girona m’enamora” i és que qui no s’enamora d’una ciutat, o pels gironins, un poble gran tan i tan bonic? Un lloc tranquil i encantador, amb un casc antic impressionant i molt ben cuidat. Així doncs us convido a fer un passeig per Girona, la ciutat immortal.